|
Tret de les propostes didàctiques a càrrec de Jordi
Querol
La “ciència-ficció”
del nostre autor està, sí, poblada de màquines i d‘ordinadors, per
suposat; però, com podreu comprovar llegint “Aquell matí era
perfecte”, es tracta sempre de màquines que sovint s’espallen
i que mai no acaben de funcionar bé sense un colpet donat amb gràcia
per un humà maldestre; o d’ordinadors irònics, capaços de jugar
males passades de tota mena als seus usuaris. En una paraula, Albert
Garcia introdueix en aquest gènere, un component que no s’hi dóna
massa sovint: l’humor.
L’humor, i aquest és un aspecte molt important, és sempre
present, en un grau o altre, en tota la literatura d’Albert Garcia. Es
tracta d’un humor basat en la ironia, en els jocs de paraules, en les
situacions ambigües i equívoques, un humor que busca provocar en el
lector no la rialla, sinó el somriure. És un humor que amara tots els
seus textos. Es tracta d’un humor curiosament “rehumanitzador”,
perquè justament el que pretén és mostrar-nos com, en un món futur,
ple de màquines i d’aparells de tota mena, el “toc” humà, la
intervenció, per maldestra que siga, dels humans (siguen o no
terraquis), dóna la clau moltes vegades que fa possible la inesperada
solució quan res no semblava, tècnicament, oferir cap eixida fàcil a
l’embolic en què s’hi troben; perquè podem apreciar que els
protagonistes d’”Aquell matí era perfecte” es troben immersos en
complicats embolics al llarg de tota la narració, de manera que, encara
no n’ixen d’una que ja es troben en una altra de més compromesa
encara.
Jordi Querol |