"Un dia, si és cert alló que m’han contat, i no tinc motius per a no creure-m’ho, un xiquet va entrar a una bodegueta a demanar un sifó, i què estiga ben fresc, amb gran desconeixença de la identitat de l’encarregat del taulell. Amb les mans més brutes que una baralla de taverna, i amb gest desafiant com només ho fa la ignorància, el xiquet va pagar i es va endur l’artefacte." Així comença, reunit tota la "Gloriosa Ordre de Sant Cristòfol" però també repassa, un per un, tots els personatges que han fet Castelló com és (si és que és alguna cosa) per organitzar "una ballada del Bolero de Castello amb tots els ja esmentats, i molts més que s'hi van aplegar, però potser per ser anònims o potser perquè se m’han oblidat els noms, no els he dit. Personatges ja morts o de fantasia, ja sols visibles per l’ànima sensible, fruit del nostre passat i obligació pel nostre futur. Però estaven tots els que havien d’estar."